Bucay, Jorge. El mito de la diosa Fortuna

Bucay, Jorge. El mito de la diosa Fortuna. Barcelona: RBA Libros, 2006. DL B 16681-2006. ISBN 84-7871-685-8.

Aquest llibre m'ha decebut. Tampoc es que n'esperés gran cosa, però fa anys vaig llegir algun llibre de contes del Bucay, i encara que en conjunt no acabava d'entendre el perquè de tanta fama, si que n'hi havia algun en particular que m'agradava i em feia reflexionar una mica. No és el que m'ha succeït amb aquest llibre, he intentat acostar-m'hi sense prejudicis, però el resultat ha estat el que segueix. Primera part d'assaig divulgatiu (i sobretot) de filosofia simplista de l'autor sobre el tema de la sort i la fortuna a la vida; segona part una petita història il·lustrada, les il·lustracions són curioses, la història no es gens reflexiva, ni convida gaire a pensar. Els giravolts expressius de l'autor i una mena de falsa modèstia es respiren en la lectura d'aquest llibre fa que no en resulti cap moment gaire profitós o interessant. En resum, tot i que en Jorge Bucay no és un autor que m'atragui, el bon regust d'algun dels seus contes em va fer acostar a aquest llibre, i la trobada amb aquest relat m'ha confirmat en que molts altres aficionats a la lectura m'han dit d'ell: que és excessivament simplista i fins a cert punt pedant, tanta falsa modèstia exaspera. Aquesta és d'aquelles obres que ala reflexió que et porten és a la quantitat d'escrits o d'assaigs boníssims que s'han quedat dins de calaixos (o de disc durs) i dels quals no en podrem gaudir mai i en com arriben a publicar els editors relats infumables per fer diners o moguts per la fama de l'escriptor. Potser aquesta crítica aixecarà alguna qua altra contracrítica... evidentment la meva opinió, com deia a la presentació del blog, és molt subjectiva. En aquest cas: no recomanaria a ningú aquest llibre.

Fins la propera!

[Lectura finalitzada la primavera del 2010]

Wolpert, Stanley. Las últimas horas de Gandhi

Wolpert, Stanley. Las últimas horas de Gandhi. Madrid: Random House, 1964. DL BI 1901-1964.

Primer s'ha d'especificar que la versió llegida és feta a partir d'una condensació i traducció de Conrado E. Eggers-Lecour feta a partir del llibre original. Aquest llibre és una altra de les "rampoines" que van a parar a les meves mans després de les incursions catedralícies dels diumenges. Al "mercadillo" comprat per un euro. Em va cridar l'atenció perquè sempre he sentit admiració per personatge. Segons el mateix llibre, l'autor és un expert en l'Índia i va arribar-hi de viatge en els dies posteriors de l'assassinat de Gandhi.

Que en puc dir d'aquesta lectura... doncs entretinguda., per passar l'estona. Personalment m'ha arribat a enganxar, però potser això és per l'interés en el personatge. S'ha de dir que més que en el propi Gandhi el llibre sobretot es centra en els que el van assassinar i el seu entorn, s'acostaria més a una novel·la negra que a una novel·la històrica, tot i haver-hi una certa fusió entre les dues tipologies.

Al començament el lector tarda una mica a situar-se, però en el moment que això succeeix les pàgines passen ràpidament entre els dits. No puc dir-ne molta cosa més, recomanable per a qui li interessi la figura i l'entorn de Gandhi, personatges correctament perfilats (tot i que a vegades es confonen alguns per la seva semblança), les converses i descripcions deixen el lector amb un regust d'estil literari una xic arcaic. Per dir-ho d'alguna manera, hi han moment en que tens la sensació que els personatges sobreactuen, o que les paraules utilitzades són massa florides. Una sensació semblant a la que es pot tenir després de veure algunes pel·lícules antigues de cinema, alguns clàssics, on es nota que els actors tenien una manera diferent d'expressar-se i el llenguatge cultural dominant no era el mateix, més dramatitzant i dramatitzat alhora. Si el traductor ha estat fidel a la novel·la original, aquesta és la sensació que transmet el text (sempre tenint en compte que no l'hem llegit en versió original). Tot i aquest últim punt, no en deixaria de recomanar la lectura per passar una bona estona.

Fins la propera!

[Lectura finalitzada la primavera del 2010]