Bucay, Jorge. El mito de la diosa Fortuna. Barcelona: RBA Libros, 2006. DL B 16681-2006. ISBN 84-7871-685-8.
Aquest llibre m'ha decebut. Tampoc es que n'esperés gran cosa, però fa anys vaig llegir algun llibre de contes del Bucay, i encara que en conjunt no acabava d'entendre el perquè de tanta fama, si que n'hi havia algun en particular que m'agradava i em feia reflexionar un
a mica. No és el que m'ha succeït amb aquest llibre, he intentat acostar-m'hi sense prejudicis, però el resultat ha estat el que segueix. Primera part d'assaig divulgatiu (i sobretot) de filosofia simplista de l'autor sobre el tema de la sort i la fortuna a la vida; segona part una petita història il·lustrada, les il·lustracions són curioses, la història no es gens reflexiva, ni convida gaire a pensar. Els giravolts expressius de l'autor i una mena de falsa modèstia es respiren en la lectura d'aquest llibre fa que no en resulti cap moment gaire profitós o interessant. En resum, tot i que en Jorge Bucay no és un autor que m'atragui, el bon regust d'algun dels seus contes em va fer acostar a aquest llibre, i la trobada amb aquest relat m'ha confirmat en que molts altres aficionats a la lectura m'han dit d'ell: que és excessivament simplista i fins a cert punt pedant, tanta falsa modèstia exaspera. Aquesta és d'aquelles obres que ala reflexió que et porten és a la quantitat d'escrits o d'assaigs boníssims que s'han quedat dins de calaixos (o de disc durs) i dels quals no en podrem gaudir mai i en com arriben a publicar els editors relats infumables per fer diners o moguts per la fama de l'escriptor. Potser aquesta crítica aixecarà alguna qua altra contracrítica... evidentment la meva opinió, com deia a la presentació del blog, és molt subjectiva. En aquest cas: no recomanaria a ningú aquest llibre.
Fins la propera!
[Lectura finalitzada la primavera del 2010]
Aquest llibre m'ha decebut. Tampoc es que n'esperés gran cosa, però fa anys vaig llegir algun llibre de contes del Bucay, i encara que en conjunt no acabava d'entendre el perquè de tanta fama, si que n'hi havia algun en particular que m'agradava i em feia reflexionar un
a mica. No és el que m'ha succeït amb aquest llibre, he intentat acostar-m'hi sense prejudicis, però el resultat ha estat el que segueix. Primera part d'assaig divulgatiu (i sobretot) de filosofia simplista de l'autor sobre el tema de la sort i la fortuna a la vida; segona part una petita història il·lustrada, les il·lustracions són curioses, la història no es gens reflexiva, ni convida gaire a pensar. Els giravolts expressius de l'autor i una mena de falsa modèstia es respiren en la lectura d'aquest llibre fa que no en resulti cap moment gaire profitós o interessant. En resum, tot i que en Jorge Bucay no és un autor que m'atragui, el bon regust d'algun dels seus contes em va fer acostar a aquest llibre, i la trobada amb aquest relat m'ha confirmat en que molts altres aficionats a la lectura m'han dit d'ell: que és excessivament simplista i fins a cert punt pedant, tanta falsa modèstia exaspera. Aquesta és d'aquelles obres que ala reflexió que et porten és a la quantitat d'escrits o d'assaigs boníssims que s'han quedat dins de calaixos (o de disc durs) i dels quals no en podrem gaudir mai i en com arriben a publicar els editors relats infumables per fer diners o moguts per la fama de l'escriptor. Potser aquesta crítica aixecarà alguna qua altra contracrítica... evidentment la meva opinió, com deia a la presentació del blog, és molt subjectiva. En aquest cas: no recomanaria a ningú aquest llibre.Fins la propera!
[Lectura finalitzada la primavera del 2010]
No hay comentarios:
Publicar un comentario