Wolpert, Stanley. Las últimas horas de Gandhi. Madrid: Random House, 1964. DL BI 1901-1964.
Primer s'ha d'especificar que la versió llegida és feta a partir d'una condensació i traducció de Conrado E. Eggers-Lecour feta a partir del llibre original. Aquest llibre és una altra de les "rampoines" que van a parar a les meves mans després de les incursions catedralícies dels diumenges. Al "mercadillo" comprat per un euro. Em va cridar l'atenció perquè sempre he sentit admiració per personatge. Segons el mateix llibre, l'autor és un expert en l'Índia i va arribar-hi de viatge en els dies posteriors de l'assassinat de Gandhi.
Que en puc
dir d'aquesta lectura... doncs entretinguda., per passar l'estona. Personalment m'ha arribat a enganxar, però potser això és per l'interés en el personatge. S'ha de dir que més que en el propi Gandhi el llibre sobretot es centra en els que el van assassinar i el seu entorn, s'acostaria més a una novel·la negra que a una novel·la històrica, tot i haver-hi una certa fusió entre les dues tipologies.
Al començament el lector tarda una mica a situar-se, però en el moment que això succeeix les pàgines passen ràpidament entre els dits. No puc dir-ne molta cosa més, recomanable per a qui li interessi la figura i l'entorn de Gandhi, personatges correctament perfilats (tot i que a vegades es confonen alguns per la seva semblança), les converses i descripcions deixen el lector amb un regust d'estil literari una xic arcaic. Per dir-ho d'alguna manera, hi han moment en que tens la sensació que els personatges sobreactuen, o que les paraules utilitzades són massa florides. Una sensació semblant a la que es pot tenir després de veure algunes pel·lícules antigues de cinema, alguns clàssics, on es nota que els actors tenien una manera diferent d'expressar-se i el llenguatge cultural dominant no era el mateix, més dramatitzant i dramatitzat alhora. Si el traductor ha estat fidel a la novel·la original, aquesta és la sensació que transmet el text (sempre tenint en compte que no l'hem llegit en versió original). Tot i aquest últim punt, no en deixaria de recomanar la lectura per passar una bona estona.
Fins la propera!
[Lectura finalitzada la primavera del 2010]
Primer s'ha d'especificar que la versió llegida és feta a partir d'una condensació i traducció de Conrado E. Eggers-Lecour feta a partir del llibre original. Aquest llibre és una altra de les "rampoines" que van a parar a les meves mans després de les incursions catedralícies dels diumenges. Al "mercadillo" comprat per un euro. Em va cridar l'atenció perquè sempre he sentit admiració per personatge. Segons el mateix llibre, l'autor és un expert en l'Índia i va arribar-hi de viatge en els dies posteriors de l'assassinat de Gandhi.
Que en puc
dir d'aquesta lectura... doncs entretinguda., per passar l'estona. Personalment m'ha arribat a enganxar, però potser això és per l'interés en el personatge. S'ha de dir que més que en el propi Gandhi el llibre sobretot es centra en els que el van assassinar i el seu entorn, s'acostaria més a una novel·la negra que a una novel·la històrica, tot i haver-hi una certa fusió entre les dues tipologies.Al començament el lector tarda una mica a situar-se, però en el moment que això succeeix les pàgines passen ràpidament entre els dits. No puc dir-ne molta cosa més, recomanable per a qui li interessi la figura i l'entorn de Gandhi, personatges correctament perfilats (tot i que a vegades es confonen alguns per la seva semblança), les converses i descripcions deixen el lector amb un regust d'estil literari una xic arcaic. Per dir-ho d'alguna manera, hi han moment en que tens la sensació que els personatges sobreactuen, o que les paraules utilitzades són massa florides. Una sensació semblant a la que es pot tenir després de veure algunes pel·lícules antigues de cinema, alguns clàssics, on es nota que els actors tenien una manera diferent d'expressar-se i el llenguatge cultural dominant no era el mateix, més dramatitzant i dramatitzat alhora. Si el traductor ha estat fidel a la novel·la original, aquesta és la sensació que transmet el text (sempre tenint en compte que no l'hem llegit en versió original). Tot i aquest últim punt, no en deixaria de recomanar la lectura per passar una bona estona.
Fins la propera!
[Lectura finalitzada la primavera del 2010]
No hay comentarios:
Publicar un comentario